sábado, 16 de octubre de 2010

Per Héctor Castro Ariño: Oda a la ràdio

Foto: Héctor Castro Ariño

No sé si els senyors Nikola Tesla i Guglielmo Marconi preveien la difussió que tindria el seu gran invent, la ràdio, però penso que, com tots els que s’avancen a la seva època, sí que imaginarien la repercussió i utilitat que tindria en el futur. Tesla, científic i inventor, fill de pares serbis va néixer a Similjan, a l’antic Imperi d’Àustria-Hongria, pertanyent al territori de l’actual Croàcia. Tesla va treballar dos anys amb Thomas Edison als Estats Units i després va fundar la seva propia companyia. El 1890 Nikola Tesla va aconseguir transmetre energia electromagnètica sense cables, i el 1893 ho va perfeccionar creant el primer ràdiotrasnmissor d’energia. Un any després va fer una demostració pública. Guglielmo Marconi va ser un físic italià nascut a Bolonya fill de pare italià i de mare irlandesa. Influït pels estudis d’Hertz, va dedicar gran part de la seva vida a investigar i inventar. Un 14 de maig del 1897 Marconi va aconseguir establir una comunicació sense fils a través del canal de Bristol, concretament entre Laverck Point i l’illa Fratholm, cobrint una distància de cinc quilòmetres. El 2 de juliol del 1897 es va atorgar a Marconi la patent anglesa de la telefonia sense fils. Sovint es considera aquesta data com la del naixement de la ràdio. Així, durant l’any 1997 es va commemorar el seu centenari. Però realment la primera experiència de Marconi en el que es denominarà radiodifussió va tenir lloc uns anys abans a Bolonya, exactament el 1894, quan l’inventor italià va aconseguir realitzar una transmissió de telegrafia sense fils a una distància de 250 metres, aproximadament. Guglielmo Marconi, que va ser premi Nobel de Física el 1909, va emprar l’aparell de Hertz, l’antena de Popov i el cohesor de Branly així com les seves experiències de dos anys de proves per a aconseguir el seu objectiu radiofònic. Dos anys després, el 1896, va patentar la ràdio. També el 1904 l'Oficina de Patents dels Estats Units va concedir la llicència de patent a Marconi. Durant anys va haver-hi un litigi disputant-se la patent de la ràdio entre la companyia de Marconi i Tesla. El 1943, uns mesos després de la mort de Tesla, la Cort Suprema dels Estats Units d’Amèrica va fallar a favor de Tesla. Però la controvèrsia sobre l’inventor de la ràdio ha estat i és molt gran. El profesor de la Universitat de Navarra Ángel Faus sosté que l’inventor de la ràdio va ser l’espanyol Julio Cervera Baviera, qui va treballar tres mesos el 1898 al laboratori privat de Marconi i qui, segons Faus, va obtenir les seves primeres patents aquell mateix any i que el 1902 la va patentar a Anglaterra, Alemanya, Bèlgica i Espanya. Tot i això, sembla ser que la primera transmissió de veu per ones electromagnètiques (ràdio) la va realitzar el canadenc Reginald Fessenden el 1900 cobrint una distància d’1,6 km. També hi ha qui reivindica la paternitat de la ràdio pel físic rus Alexander Popov, qui fou l’inventor de l’antena i el 1894 va presentar el seu primer receptor de ràdio. El 1895 va transmetre senyals a una distància de cinc quilòmetres. Val a dir també que hi ha qui defensa que va ser l’anglès Sir Oliver Lodge qui va inventar la ràdio i qui el 1894 va aconseguir realitzar la primera transmissió d’un senyal de ràdio. Per ser justos, hem de dir que sense les investigacions i aportacions anteriors de l’escocès James Clerck Maxwell, de l’alemany Rudolf Hertzdel i del francès Édouard Branly, no s’hagués pogut inventar la ràdio.

De la ràdio amb el cohesor de Branly hem arribat a la ràdio digital, això sí, passant per la de galena, la de vàlvules i el transistor, així com l’emissió per la freqüència modulada.

Aquest aparell meravellós, primer d’unes dimensions enormes i ara tan petit que se’t pot perdre a la butxaca dels pantalons, ha estat per a milions de persones un amic, un confident, algú que mai et deixa sol i consol en moments difícils. També ha estat el mitjà que ha informat d’allò més immediat o l’instrument que et fèia riure encara que estiguessis trist. Moltes persones hem crescut informant-nos pel matí, concursant al migdia, entretenint-nos a la tarda, seguint l’actualitat política a la nit i informant-nos en el camp esportiu de matinada per acabar confessant els nostres secrets a negra nit. Els locutors han esdevingut confidents per a molts solitaris. Quan algun periodista ha canviat de cadena ha estat per a nosaltres un cop o una alegria i, fins i tot, hem arribat a canviar de dial seguint un determinat professional.
Ni l’aparició de la televisió ha pogut eliminar aquesta entranyable companyia, tot i que els seus oïdors han disminuït de manera important. Però la ràdio continua sent el mitjà de comunicació amb més prestigi i fiabilitat per al gran públic. Amb els anys han aparegut emissores temàtiques (música, notícies, cultura, esports…). Ara ens trobem en l’era digital. Aquest fenomen, lluny d’eliminar definitivamente la ràdio, ens ha donat la possibilitat d’escoltar les nostres emissores preferides arreu del món mitjançant Internet. Així, no és estrany sentir oïdors que intervenen en directe en algun programa des dels llocs més llunyans del planeta. És cert que el gran públic està atrapat per la televisió, però la màgia i la imaginació que aconseguixen les ones radiofòniques fan, d’aquest mitjà, el perferit per una gran minoria.



Héctor Castro Ariño+





Autor: Héctor Castro Ariño








'El análisis de Héctor Castro', en "¿Qué opinas?" - Swing Radio
¡Feliz Día Mundial de la Radio!

No hay comentarios:

Publicar un comentario